Cada vegada més escoltem parlar de dol i ara ja sabem que es un conjunt d’estats emocionals que apareixen de forma natural després de perdre un vincle significatiu per a nosaltres. La majoria de les vegades ho entenem després de la mort d’una persona estimada. Però, que passa quan tenim tota aquesta muntanya russa despès de que se’ns mori una mascota?
Podem dir obertament que estem tristes perquè hem perdut un animal de companyia, per exemple? Es pot donar aquest tipus de dol? Evidentment dependrà de cadascú, però els sentiments son els que son i això no es pas objectiu, si no que, en aquest cas, serà totalment subjectiu de cada persona i situació. El dol per la pèrdua de les mascotes és un dels dols que es consideren desautoritzats al ser la pèrdua d’un animal, creient erròniament que es com una pèrdua menor i no reconeixent aquesta pèrdua. Aquesta desautorització fa que les persones en transitar-ho no puguin trobar el recolzament que necessiten i que els sigui difícil expressar els sentiments obertament.
Els adults sovint trobem eines que ens ajuden a sobre portar-ho però els nostres petits de vegades es poden sentir aclaparats. Es per això que, sempre que pugueu, aprofiteu la oportunitat per ensenyar a la canalla a viure les pèrdues, a gestionar els estats emocionals, a deixar-se sentir la tristesa i a anticipar.se, sempre que sigui possible, creant records tangibles que perdurin en el temps i ens facin recordar-los. Aquests dies, a casa, ens ha tocat acomiadar la Sabrina.
- Evidentment fer-li fotografies e imprimir-les tot posant-les en un bonic marc per a la habitació dels petits. També podeu crear àlbums digitals i practicar les eines TIC’s.
- Si fos el cas en que es decideix dormir l’animal es convenient parlar obertament del que significa la eutanàsia i que es un acte d’amor cap a ells per tal que no sofreixin dolor innecessari, evitant així que pugui aparèixer culpa per la decisió. – Podeu fer-li una empremta; bé amb tinta o amb fang de les seves potetes.
- Podeu confeccionar una caixa ben bonica on posar tot allò que hagi estat seu; la manteta, la joguina preferida, el seu collar o la cartilla del veterinari.
- Una vegada es produeixi la mort de la nostra mascota podem honrar la seva memòria donant a protectores d’animals allò que no farem servir pensant en guardar a la caixa lo que ens sigui especialment significatiu.
- Podeu parlar del que voleu fer després amb el cos de l’animal; enterrament o cremació, i del que significa cada cosa, aclarint els dubtes que sorgeixen sobre si després de mort tenen fred o gana, o si senten dolor quan els incineren, per exemple.
- Recordeu que, si el que volem es que els infants puguin aprendre de la dura experiència, no es recomanable substituir ràpidament la mascota i sempre es convenient que hi hagi un temps d’integració i de dol.
- I no minimitzeu els seus sentiments dient que no passa res o que han de fer forts o fortes, valideu les seves emocions i normalitzeu la seva tristesa. Aprofito la oportunitat que tinc per recordar que les mascotes son membres de la nostra família amb qui creem vincles afectius, tant nosaltres com els peluts, si us plau: A l’estiu no els abandoneu!!!
